L’any 2000 s’emetia la primera edició de Gran Hermano. El primer reality show, molt alabat per uns i molt criticat per d’altres. La vida en directe i retransmesa en prime time. Líder d’audiència en moltes de les seves edicions. I, he de dir, que en sóc molt fan.

Si bé molts d’aquells criticaven l’exposició mediàtica i la pèrdua de privacitat dels concursants, avui dia les xarxes socials s’han convertit, per a molts usuaris privats, en una nova plataforma on mostrar els seus èxits, els seus treballs, la seva vida o les seves relacions. Què esmorzem, com és la nostra oficina, quins són els hobbies dels nostres fills o què fem o on som durant les nostres vacances. Facebook, Twitter, Instagram, Foursquare… Estem exposats i controlats. Tenim necessitat de ser admirats, de ser reconeguts. Sí, mostrem allò que volem. Com a GH. Ells busquen audiència. Nosaltres amics, fans, followers. Quan més gran sigui el nostre públic, més èxit sentim.
Les xarxes socials són un reality show non stop. Molts realities. Moltes vides i algunes molt interessants.
Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s